Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad (TDAH)

Conducta agressiva - Que podem fer?

Quan l'agressivitat és freqüent i severa, cal buscar ajuda professional, ja que s'estan començant a instal·lar en el nen conductes més o menys fixes que, si no es tracten a temps, poden acabar en un trastorn de caràcter neuròtic.

Per evitar que això passi, els metges recomanen que als pares observin els seus fills i si  poden identificar si l'agressió es cap a ells, o si sempre actuen de manera violenta davant dels altres.

En el primer cas, han d'eliminar l'estímul negatiu "deixar de pegar-los", i en el segon, sotmetre'ls a una avaluació psiquiàtrica per determinar si pateixen algun problema emocional i corregir aviat. 

Altres formes d'abordar el problema són: posar límits al nen i aprendre a dir no.

"Des de petits han d'acceptar que hi ha límits en la vida i que no tot el que volen se'ls pot donar "

Pel que fa als càstigs, han de ser curts, ja que en cas contrari perden vigència i es debiliten, recomanen els especialistes en aquesta matèria.

Els termes "mai" o "sempre" són discutibles. La recomanació és parlar molt amb els nens.

Prevenció i tractament de la depressió infantil

Métode de WALDORF

En el aprendizaje Waldorf se trabaja por septenios es decir, por ciclos de 7 años.
No hay libros de textos en los primeros años de escolaridad. Los aprendices producen sus propios libros, recopilando experiencias y aprendizajes de la vida cotidiana. Desde muy pequeños introducen el alfabeto en una forma pictórica, deletreando, recitando, representando los símbolos.

En las Escuelas Waldorf no hay director, ni jerarquía, ello no implica que no estén organizados ya que cada profesor es responsable de la evolución de su clase, y durante los primeros siete años los niños estrechan sus relaciones con el mismo profesor-tutor.

El juego como elemento indispensable, es otro de los anclas utilizados por este método, ya que jugar significa percibir con todos los sentidos, poner en movimiento todo el cuerpo, ser activo.
El juego es el medio para que el niño domine el movimiento corporal, construya su equilibrio, defina un tacto delicado y un impulso lleno de fuerza; de ello nace más tarde la experiencia consciente de sí mismo.

Educació alternativa - preescolar

Amb aquest documental, hem volgut donar veu al corrent alternatiu de llars d'infants que existeix a Catalunya on pares i educadors s'impliquen conjuntament en l'educació que els fills reben a preescolar.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/granangularcat/granangularcat-preescolar-alternatiu/670805/

Entrevista a Claudio Naranjo

 La problemática en la educación no es de ninguna manera la que a los educadores les parece que es. Creen que los estudiantes ya no quieren lo que se les ofrece. A la gente se le quiere forzar a una educación irrelevante y se defiende con trastornos de la atención, con desmotivación. Yo pienso que la educación no está al servicio de la evolución humana sino de la producción o más bien de la socialización. Esta educación sirve para domesticar a la gente de generación en generación para que sigan siendo unos corderitos manipulables por los medios de comunicación. Esto es socialmente un gran daño. Se quiere usar la educación como una manera de meter en la cabeza de la gente una manera de ver las cosas que le conviene al sistema, a la burocracia. Nuestra mayor necesidad es la de una educación para evolucionar, para que la gente sea lo que podría ser.

 

entrada completa: http://www.revistanamaste.com/claudio-naranjo/

L’educació lliure pretén ser una relació educativa basada en l’acceptació i el respecte per la persona, que se sosté en la idea que la principal funció de l’educació no és preparar individus per incorporar-se al món laboral, sinó que representa un compromís per entendre i ajudar l’altre a desenvolupar-se en totes les seves dimensions. 

L’educació de la persona a través de la convivència.
Entenem que l’educació s’articula sobretot a través de la convivència i les interaccions entre persones de qualsevol edat. La primera necessitat humana és la necessitat de l’altre, la necessitat de ser estimat i d’estimar. La construcció de relacions humanes plenes és alhora mitjà i finalitat de l’acció educativa. Els sabers culturals són més que res un vehicle per articular aquestes relacions i no una finalitat en sí mateixos.

 

· L’educació integral de totes les dimensions de la persona.
L’ésser humà és un ésser complex, amb múltiples dimensions. L’educació ha de permetre el desenvolupament de totes aquestes dimensions o intel·ligències (cognitives, físiques, emocionals, expressives, socials, etc.) des d’un enfocament global i no fragmentari. 

· L’educació a través del respecte a les necessitats, els ritmes i la intimitat de cadascuna de les persones.
Entenem que tota persona, infant i adulta, està en continu creixement, i que ningú està en disposició de forçar, accelerar  aquest procés des de l’experiència pròpia i el mentalisme. L’educació lliure implica doncs construir relacions basades en la no imposició, la no coercitivitat, i el respecte als processos individuals.

· L’educació en la llibertat responsable.
Entenem que la relació educativa ha de possibilitar la llibertat de la persona per actuar i prendre decisions des de la percepció de les seves necessitats i la interdependència amb l’altre. No es tracta, doncs, d’un concepte ingenu de llibertat, de fer el que a un li dona la gana, sinó d’una llibertat responsable, que representa una vinculació i un compromís amb l’altre des de la pròpia autonomia i vivència.